Les feministes

Jo no és que sigui de bon veure. Els anys passen factura i l'únic "bon" que tinc és el beure, que se'm dóna massa bé. Ara, si algun dia tinc un bajón d'aquells grossos sé el que he de fer per sentir-me guapa i atractiva: buscar fotografies de feministes.

Que ho fará que totes les dones que s'autoproclamen feministes son més lletges que pegar un pare? Jo tinc la teoria que abans de ser feministes eren simplement lletges, i arran de les mofes i insults justificats dels homes (a part de no menjar-se un rosco), han anat evolucionant cap als monstres odiosos que són ara. De totes elles en tinc una opinió, (i sent dona OJU!) de que són unes malfollades rabioses que no saben fotre res més que tocar els collons passi el que passi i es tracti el tema que sigui. Que hi ha guerra a Sibèria? Culpa dels homes. Que el preu del blat de moro es dispara a Guatemala? Culpa dels homes! Que cap dona vol tenir una jefa per sobre seu? Culpa dels homes (i un gran tema a tractar).
En el fons elles, les feministes, són, entre totes nosaltras, les més PUTES!

"Beneïts siguin els cecs, perquè d'ells serà l'ànima immaculada"

La roba...
Les meves amigues critiquen el meu vestuari. Diuen que semblo una iaia i que podria vestir més moderneta o "trendy" com diuen ara. He de confessar que alguna vegada he provat de renovar el vestuari, però al veure el que actualment ofereixen les botigues he desistit. Que ho fa que totes les botigues oferexin el mateix? que ara toca pantaló d'elefant, totes d'elefant, que ara toca ensenyar el cul, tots els culs a la vista... es realmen un problema ! i el que més m'emprenya es que vulguis o no vulguis, si compres roba moderna acabes semblant una puta barata. Si fins i tot la frase d'en Torrente no em sembla tant llunyana a la realitat !!!
Ais... sort que ja s'ha acabat el divendres...

La manipulació

Totes nosaltres sabem que podem aconseguir el que volguem d'un home que ens estima. El més útil no és però aconseguir coses materials, sinó aconseguir anar posant-los els fils fins aconseguir que siguin els nostres titelles. Sabem que ho hem aconseguit, i que ja són uns txitarel·los, quan mai dels mais la culpa és nostra.Les tècniques que cadascuna fa servir són però diferents. Algunes fan servir la llagrimeta, altres fem servir la tragèdia grega, altres la llàstima... en el fons tot ve a ser el mateix: passar la patata calenta de la culpabilitat, l'error o simplement despistar la nostra cagada i intentar que siguin ells els que acabin demanant perdó.